24 de des. 2009

Bon Nadal!

PREC DE NADAL

Mira com vinc per la nit
del meu poble, del món, sense cants
ni ja somnis, ben buides les mans,
et porto sols el meu gran crit.

Infant que dorms, no l’has sentit?
Desperta amb mi, guia’m la por
de caminant, aquest dolor
d’uns ulls de cec dintre la nit.

(Salvador Espriu)

Els grups de lectura surten...

Gairebé 1.500 persones, de 66 clubs de lectura de les biblioteques municipals de la província de Barcelona, ens vam trobar a l'Auditori de Barcelona, el passat 26 de novembre, per gaudir del concert del cantautor Raimon. El motiu era la segona trobada de Clubs de lectura i que en Raimon celebrava els 50 anys de la cançó Al vent. Aquest recital antològic va incloure, a més de les cançons, lletra i música del cantant, poemes musicats d'Ausiàs March, de Jaume Roig i de Salvador Espriu. L'acte va ser presentat per Roger de Gràcia i en acabar ens van fer una foto de grup.

8 de des. 2009

Bones festes! Fins al 28 de gener

El dijous 3 de desembre vam dedicar la sessió a comentar el llibre La dona que ensopegava amb les portes, de Roddy Doyle, en el marc dels actes dedicats a la commemoració del Dia Internacional contra la Violència de Gènere.

Així que, un cop passades les festes de Nadal, ens retrobarem per parlar sobre Les veus del Pamano, de Jaume Cabré, que últimament està de molta actualitat arran de la minisèrie que va oferir TV-3 els dies 16 i 17 de novembre. Ens trobarem per parlar-ne el dia 28 de gener del 2010. Bona entrada d'any!

Jaume Cabré i Fabré
Jaume Cabré va néixer l'any 1947 a Barcelona, a la dreta de l'Eixample. És autor d'una obra narrativa de gran rigor conceptual i literari, sens dubte una de les més importants dels escriptors actuals.

La passió per escriure, en el cas de Jaume Cabré, troba l'origen en una altra fascinació, no menys intensa, la de la lectura. Les lectures adolescents, quan impacten una sensibilitat tendra, assenyalen una tendència emotiva que acompanya els lectors durant tota la vida. Jaume Cabré té molt presents la intensitat i el plaer d'aquestes lectures primeres, que sovint actuen com a pautes iniciàtiques, definitòries d'uns interessos que a poc a poc es van afermant. Durant l'adolescència, recorda l'escriptor, llegia moltíssim. Les ficcions contingudes en les obres narratives tenien en aquella època un gran poder: la creació de mons autònoms, poblats per personatges que existien només en virtut de la pura invenció lingüística. Personatges que reien, que ploraven, plens de misèries i capaços alhora de protagonitzar gestes heroiques.

Arribat en aquest punt, el pas següent era inevitable. L'escriptura sorgeix com una necessitat expressiva urgent. L'art d'escriure és complex; requereix un aprenentatge intens i rigorós. Jaume Cabré s'hi va dedicar amb intensitat durant quatre o cinc anys. S'adonava que l'escriptura, tot i la disciplina que exigia, podia produir un plaer tan gratificant com la lectura. Començava a ser conscient també de la dificultat enorme que significa aconseguir expressar el que es vol dir amb unes eines tan volàtils i inestables com són les paraules. La vocació de narrador de Jaume Cabré s'intensifica durant el seu pas per la universitat. Essent estudiant a la facultat, inverteix moltes hores en l'escriptura.

Jaume Cabré aconsegueix convertir-se en un professional de l'escriptura, amb uns interessos i un camp d'actuació molt amplis. La definició d'escriptor seria la més elemental: escriptor és la persona que escriu. No l'autor tradicional centrat només en la novel·la, sinó el creador que amplia el seu camp d'acció a les disciplines més diverses.

L'escriptura de Cabré és lenta i reposada, sempre molt meditada. Les novel·les que publica no són fruit de la improvisació ni de la pressa. Són obres consistents, revisades i refetes a consciència. Si repassem la cronologia de la publicació de les seves darreres novel·les, ens adonarem que la datació dels textos s'allarga en intervals d'un mínim de cinc anys.

Els seus llibres més recents són l'assaig El sentit de la ficció (1999), on ens explica els seus mètodes a l'hora d'enfrontar-se a l'escriptura, així com alguns dels seus referents; el llibre de relats Viatge d'hivern (2000), un recull d'històries curtes on es pot trobar una certa intenció unitària de relació entre les diferents narracions que acaben construint una xarxa narrativa inesperada, i l'obra de teatre Pluja seca (2001), la seva primera incursió en aquest gènere. La seva darrera novel·la, Les veus del Pamano (2004) comença amb les accions dels maquis al Pirineu durant la segona guerra mundial i arriba fins als nostres dies en una reflexió sobre la recuperació de la memòria col·lectiva.

Per a més informació podeu consultar entre altres les pàgines següents:
http://www.escriptors.com/autors/cabrej/
http://www.jaumecabre.cat/

Les veus del Pamano
Havia de ser una novel·la sobre mestres i va acabar essent la història d'una monumental venjança on el maquis, el paisatge dels Pirineus, la dictadura franquista, els interessos econòmics, el Vaticà, un gat i les passions humanes tenen un paper protagonista.

Els que hàgiu vist la sèrie, no deixeu de llegir el llibre perquè en aquest cas es compleix la frase que diu que "el llibre és millor". Us deixem un vídeo del rodatge de la sèrie de TV-3.

3 de nov. 2009

Atenció! Propera tertúlia el 3 de desembre

Us recordem que la propera tertúlia serà el dia 3 de desembre, ja que el dia 26 de novembre ens n'anem a L'Auditori a sentir el concert del Raimon.

Després de comentar distesament les nostres impressions sobre Olor de Colònia, ara ens toca anar de bracet amb l'actualitat i per això llegirem un llibre sobre maltractaments o el que també s'anomena violència de gènere. Per endinsar-nos en aquest tema, hem escollit la novel·la La dona que ensopegava amb les portes, de Roddy Doyle. A continuació us facilitem alguna informació sobre l'autor i la novel·la.

Sobre l'autor

Roddy Doyle va néixer a Dublín el 1958 i va créixer a Kilbarrack (Dublín). Es va graduar amb una Llicenciatura en Arts de la University College. Va treballar uns quants anys com a mestre d'anglès i de geografia abans de convertir-se en un escriptor a temps complet el 1993. Novel·lista, dramaturg i guionista. És l'autor irlandès que actualment té una sòlida obra literària de la qual destaquen títols com Paddy Clarke Ha, Ha, Ha, que el 1993 va guanyar el Booker Prize. Les seves novel·les han estat adaptades al cinema per Stephen Frears i s'han convertit en pel·lícules tan conegudes com The Commitments, Cafè irlandès i La camioneta.

Inspirat en Charles Dickens, Peter Carey, Günter Grass i Salman Rushdie, Roddy Doyle ha desmantellat alguns dels mites fundacionals del segle XX, segons The New York Times.

La dona que ensopegava amb les portes, la cinquena novel·la d’aquest autor irlandès, tracta un tema de molta actualitat: els maltractaments conjugals. En el cas de la protagonista, la història comença en el moment en què un policia li comunica la mort del seu marit. Per a ella s'han acabat els maltractaments i la impressió de la mort del seu home és el que l'aboca a recordar la seva història, la història des del moment en què el va conèixer.

Sobre la novel·la

Paula Spencer és la narradora i improbable heroïna de La dona que ensopegava amb les portes. Mare de quatre fills, viu en suburbi de classe treballadora de Dublín. A més de ser una dona maltractada, també és alcohòlica. El seu marit, Charlo, ha estat assassinat fugint després de cometre un crim. A partir del coneixement de la seva mort, Paula es dedica a reconstruir els inicis de la seva relació, quan encara era plena de felicitat i desig. També recorda la seva adolescència rebel, els nois amb els quals havia sortit i fantasiejat, les excursions familiars, els estius a la platja, i reflecteix aquells fets de la seva vida que la van conduir a la vida que finalment ha tingut.

El complex retrat que fa Doyle d’una dona de la classe treballadora en la Irlanda contemporània serveix per posar sobre la taula molts dels problemes de la nostra societat actual.

16 d’oct. 2009

Anem al concert de Raimon a l’Auditori (26 de novembre)


El grup de les tertúlies surt de la Biblioteca!

Arran de l'èxit que va tenir l'any passat la trobada de Clubs de Lectura que es dugué a terme al Teatre Nacional, des de la xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona s’ha cregut convenient fer una nova trobada per commemorar els 50 anys de l'inici de la Nova Cançó catalana i s’han posat en contacte amb Raimon, un dels cantautors més conegut i emblemàtic d'aquest moviment, perquè ens ofereixi un recital, acompanyat dels seus músics, a l'Auditori de Barcelona.

La sortida del grup de lectura serà el dia 26 de novembre i l’acte es farà a l’Auditori ja que té un aforament més ampli que el TNC i permet que hi puguin assistir els clubs de lectura del conjunt de la província, en el benentès que és una activitat adreçada a aquests col•lectius que cada mes es reuneixen per parlar de llibres i per compartir amb la biblioteca les seves experiències com a lectors.

14 d’oct. 2009

Propera tertúlia: 29 d'octubre, 19.00 h

Comencem la nova temporada del club de lectura amb una novel·la de molt d'èxit aquest any, Olor de Colònia de Sílvia Alcàntara. Després de trobar-nos el dia 1 d'octubre i repartir els llibres, esperem veure'ns el dia 29 a les 7 del vespre per compartir les nostres opinions sobre la novel·la.

19 de set. 2009

Olor de colònia

Esperant que arribi el dia 29 d'octubre, per anar fent boca, us oferim una entrevista a Sílvia Alcàntara, autora d'Olor de Colònia, a més d'algunes dades sobre ella i la seva novel·la.



Sobre l'autora

Sílvia Alcàntara va néixer a Puig-reig (Berguedà) el 1944 i va viure la seva infantesa en una colònia tèxtil del Llobregat. A mitjans dels anys seixanta es trasllada a Terrassa, on viu actualment. Com molta gent de la seva generació, fins que no s'acaba la dictadura no pot estudiar la seva llengua, i quan ho aconsegueix, se li obre un món que no hauria pogut imaginar. Es posa a escriure i encara no ha parat. A principis dels anys noranta, obren una escola a Barcelona, l'Aula de lletres, on ensenyen tècniques d'escriptura literària; és de les primeres alumnes a apuntar-s'hi. Després, a l'Ateneu Barcelonès completarà l'aprenentatge.

S'ha convertit en una de les autores novelles que més ens ha sorprès els últims temps. El seu estil senzill i directe, els seus personatges gairebé familiars, un art innat per evocar espais i racons i una història trepidant amb una colònia tèxtil de fons, ens conviden sense excusa a devorar les pàgines d'aquesta novel·la de què tothom parla i en parla bé.

Olor de Colònia, la seva primera novel·la, és un dels llibres més venuts per Sant Jordi 2009, ja se n'està venent la quarta edició.

Sobre el llibre

Un gran incendi trenca la monotonia de la Colònia. Els magatzems cremen pels quatre costats. El fum ho empudega tot. La sirena sona sense parar, tothom és al carrer. La lluita per salvar la fàbrica és desesperada. Per fi una veu crida: ja no hi queda ningú! Es dóna per apagat el foc, i amos i treballadors van a l'església en acció de gràcies. Realment no hi quedava ningú? Atrapat, atrapat queda el lector fins que a l'última pàgina d'aquesta novel·la, punyent com la vida dels seus protagonistes, amb un final sorprenent i sense concessions.

Olor de Colònia evoca la vida d'una colònia tèxtil i les enverinades relacions socials, la combinació de despotisme i condescendència que, cap als anys 50, regeix la seva vida. Néixer, viure, reproduir-se i morir entre les parets d'una fàbrica. Una gran fàbrica que va més enllà dels llocs de treball, que és també l'escola per als fills, l'església, les botigues i les cases per viure-hi.