Olor de colònia

Esperant que arribi el dia 29 d'octubre, per anar fent boca, us oferim una entrevista a Sílvia Alcàntara, autora d'Olor de Colònia, a més d'algunes dades sobre ella i la seva novel·la.

Sobre l'autora

Sílvia Alcàntara va néixer a Puig-reig (Berguedà) el 1944 i va viure la seva infantesa en una colònia tèxtil del Llobregat. A mitjans dels anys seixanta es trasllada a Terrassa, on viu actualment. Com molta gent de la seva generació, fins que no s'acaba la dictadura no pot estudiar la seva llengua, i quan ho aconsegueix, se li obre un món que no hauria pogut imaginar. Es posa a escriure i encara no ha parat. A principis dels anys noranta, obren una escola a Barcelona, l'Aula de lletres, on ensenyen tècniques d'escriptura literària; és de les primeres alumnes a apuntar-s'hi. Després, a l'Ateneu Barcelonès completarà l'aprenentatge.

S'ha convertit en una de les autores novelles que més ens ha sorprès els últims temps. El seu estil senzill i directe, els seus personatges gairebé familiars, un art innat per evocar espais i racons i una història trepidant amb una colònia tèxtil de fons, ens conviden sense excusa a devorar les pàgines d'aquesta novel·la de què tothom parla i en parla bé.

Olor de Colònia, la seva primera novel·la, és un dels llibres més venuts per Sant Jordi 2009, ja se n'està venent la quarta edició.

Sobre el llibre

Un gran incendi trenca la monotonia de la Colònia. Els magatzems cremen pels quatre costats. El fum ho empudega tot. La sirena sona sense parar, tothom és al carrer. La lluita per salvar la fàbrica és desesperada. Per fi una veu crida: ja no hi queda ningú! Es dóna per apagat el foc, i amos i treballadors van a l'església en acció de gràcies. Realment no hi quedava ningú? Atrapat, atrapat queda el lector fins que a l'última pàgina d'aquesta novel·la, punyent com la vida dels seus protagonistes, amb un final sorprenent i sense concessions.

Olor de Colònia evoca la vida d'una colònia tèxtil i les enverinades relacions socials, la combinació de despotisme i condescendència que, cap als anys 50, regeix la seva vida. Néixer, viure, reproduir-se i morir entre les parets d'una fàbrica. Una gran fàbrica que va més enllà dels llocs de treball, que és també l'escola per als fills, l'església, les botigues i les cases per viure-hi.