PREC DE NADAL
Mira com vinc per la nit
del meu poble, del món, sense cants
ni ja somnis, ben buides les mans,
et porto sols el meu gran crit.
Infant que dorms, no l’has sentit?
Desperta amb mi, guia’m la por
de caminant, aquest dolor
d’uns ulls de cec dintre la nit.
(Salvador Espriu)
24 de des. 2009
Els grups de lectura surten...
Gairebé 1.500 persones, de 66 clubs de lectura de les biblioteques municipals de la província de Barcelona, ens vam trobar a l'Auditori de Barcelona, el passat 26 de novembre, per gaudir del concert del cantautor Raimon. El motiu era la segona trobada de Clubs de lectura i que en Raimon celebrava els 50 anys de la cançó Al vent. Aquest recital antològic va incloure, a més de les cançons, lletra i música del cantant, poemes musicats d'Ausiàs March, de Jaume Roig i de Salvador Espriu. L'acte va ser presentat per Roger de Gràcia i en acabar ens van fer una foto de grup.
8 de des. 2009
Bones festes! Fins al 28 de gener
El dijous 3 de desembre vam dedicar la sessió a comentar el llibre La dona que ensopegava amb les portes, de Roddy Doyle, en el marc dels actes dedicats a la commemoració del Dia Internacional contra la Violència de Gènere.
Així que, un cop passades les festes de Nadal, ens retrobarem per parlar sobre Les veus del Pamano, de Jaume Cabré, que últimament està de molta actualitat arran de la minisèrie que va oferir TV-3 els dies 16 i 17 de novembre. Ens trobarem per parlar-ne el dia 28 de gener del 2010. Bona entrada d'any!
Jaume Cabré i Fabré
Jaume Cabré va néixer l'any 1947 a Barcelona, a la dreta de l'Eixample. És autor d'una obra narrativa de gran rigor conceptual i literari, sens dubte una de les més importants dels escriptors actuals.
La passió per escriure, en el cas de Jaume Cabré, troba l'origen en una altra fascinació, no menys intensa, la de la lectura. Les lectures adolescents, quan impacten una sensibilitat tendra, assenyalen una tendència emotiva que acompanya els lectors durant tota la vida. Jaume Cabré té molt presents la intensitat i el plaer d'aquestes lectures primeres, que sovint actuen com a pautes iniciàtiques, definitòries d'uns interessos que a poc a poc es van afermant. Durant l'adolescència, recorda l'escriptor, llegia moltíssim. Les ficcions contingudes en les obres narratives tenien en aquella època un gran poder: la creació de mons autònoms, poblats per personatges que existien només en virtut de la pura invenció lingüística. Personatges que reien, que ploraven, plens de misèries i capaços alhora de protagonitzar gestes heroiques.
Arribat en aquest punt, el pas següent era inevitable. L'escriptura sorgeix com una necessitat expressiva urgent. L'art d'escriure és complex; requereix un aprenentatge intens i rigorós. Jaume Cabré s'hi va dedicar amb intensitat durant quatre o cinc anys. S'adonava que l'escriptura, tot i la disciplina que exigia, podia produir un plaer tan gratificant com la lectura. Començava a ser conscient també de la dificultat enorme que significa aconseguir expressar el que es vol dir amb unes eines tan volàtils i inestables com són les paraules. La vocació de narrador de Jaume Cabré s'intensifica durant el seu pas per la universitat. Essent estudiant a la facultat, inverteix moltes hores en l'escriptura.
Jaume Cabré aconsegueix convertir-se en un professional de l'escriptura, amb uns interessos i un camp d'actuació molt amplis. La definició d'escriptor seria la més elemental: escriptor és la persona que escriu. No l'autor tradicional centrat només en la novel·la, sinó el creador que amplia el seu camp d'acció a les disciplines més diverses.
L'escriptura de Cabré és lenta i reposada, sempre molt meditada. Les novel·les que publica no són fruit de la improvisació ni de la pressa. Són obres consistents, revisades i refetes a consciència. Si repassem la cronologia de la publicació de les seves darreres novel·les, ens adonarem que la datació dels textos s'allarga en intervals d'un mínim de cinc anys.
Els seus llibres més recents són l'assaig El sentit de la ficció (1999), on ens explica els seus mètodes a l'hora d'enfrontar-se a l'escriptura, així com alguns dels seus referents; el llibre de relats Viatge d'hivern (2000), un recull d'històries curtes on es pot trobar una certa intenció unitària de relació entre les diferents narracions que acaben construint una xarxa narrativa inesperada, i l'obra de teatre Pluja seca (2001), la seva primera incursió en aquest gènere. La seva darrera novel·la, Les veus del Pamano (2004) comença amb les accions dels maquis al Pirineu durant la segona guerra mundial i arriba fins als nostres dies en una reflexió sobre la recuperació de la memòria col·lectiva.
Per a més informació podeu consultar entre altres les pàgines següents:
http://www.escriptors.com/autors/cabrej/
http://www.jaumecabre.cat/
Les veus del Pamano
Havia de ser una novel·la sobre mestres i va acabar essent la història d'una monumental venjança on el maquis, el paisatge dels Pirineus, la dictadura franquista, els interessos econòmics, el Vaticà, un gat i les passions humanes tenen un paper protagonista.
Els que hàgiu vist la sèrie, no deixeu de llegir el llibre perquè en aquest cas es compleix la frase que diu que "el llibre és millor". Us deixem un vídeo del rodatge de la sèrie de TV-3.
Així que, un cop passades les festes de Nadal, ens retrobarem per parlar sobre Les veus del Pamano, de Jaume Cabré, que últimament està de molta actualitat arran de la minisèrie que va oferir TV-3 els dies 16 i 17 de novembre. Ens trobarem per parlar-ne el dia 28 de gener del 2010. Bona entrada d'any!
Jaume Cabré i Fabré
Jaume Cabré va néixer l'any 1947 a Barcelona, a la dreta de l'Eixample. És autor d'una obra narrativa de gran rigor conceptual i literari, sens dubte una de les més importants dels escriptors actuals.
La passió per escriure, en el cas de Jaume Cabré, troba l'origen en una altra fascinació, no menys intensa, la de la lectura. Les lectures adolescents, quan impacten una sensibilitat tendra, assenyalen una tendència emotiva que acompanya els lectors durant tota la vida. Jaume Cabré té molt presents la intensitat i el plaer d'aquestes lectures primeres, que sovint actuen com a pautes iniciàtiques, definitòries d'uns interessos que a poc a poc es van afermant. Durant l'adolescència, recorda l'escriptor, llegia moltíssim. Les ficcions contingudes en les obres narratives tenien en aquella època un gran poder: la creació de mons autònoms, poblats per personatges que existien només en virtut de la pura invenció lingüística. Personatges que reien, que ploraven, plens de misèries i capaços alhora de protagonitzar gestes heroiques.
Arribat en aquest punt, el pas següent era inevitable. L'escriptura sorgeix com una necessitat expressiva urgent. L'art d'escriure és complex; requereix un aprenentatge intens i rigorós. Jaume Cabré s'hi va dedicar amb intensitat durant quatre o cinc anys. S'adonava que l'escriptura, tot i la disciplina que exigia, podia produir un plaer tan gratificant com la lectura. Començava a ser conscient també de la dificultat enorme que significa aconseguir expressar el que es vol dir amb unes eines tan volàtils i inestables com són les paraules. La vocació de narrador de Jaume Cabré s'intensifica durant el seu pas per la universitat. Essent estudiant a la facultat, inverteix moltes hores en l'escriptura.
Jaume Cabré aconsegueix convertir-se en un professional de l'escriptura, amb uns interessos i un camp d'actuació molt amplis. La definició d'escriptor seria la més elemental: escriptor és la persona que escriu. No l'autor tradicional centrat només en la novel·la, sinó el creador que amplia el seu camp d'acció a les disciplines més diverses.
L'escriptura de Cabré és lenta i reposada, sempre molt meditada. Les novel·les que publica no són fruit de la improvisació ni de la pressa. Són obres consistents, revisades i refetes a consciència. Si repassem la cronologia de la publicació de les seves darreres novel·les, ens adonarem que la datació dels textos s'allarga en intervals d'un mínim de cinc anys.
Els seus llibres més recents són l'assaig El sentit de la ficció (1999), on ens explica els seus mètodes a l'hora d'enfrontar-se a l'escriptura, així com alguns dels seus referents; el llibre de relats Viatge d'hivern (2000), un recull d'històries curtes on es pot trobar una certa intenció unitària de relació entre les diferents narracions que acaben construint una xarxa narrativa inesperada, i l'obra de teatre Pluja seca (2001), la seva primera incursió en aquest gènere. La seva darrera novel·la, Les veus del Pamano (2004) comença amb les accions dels maquis al Pirineu durant la segona guerra mundial i arriba fins als nostres dies en una reflexió sobre la recuperació de la memòria col·lectiva.
Per a més informació podeu consultar entre altres les pàgines següents:
http://www.escriptors.com/autors/cabrej/
http://www.jaumecabre.cat/
Les veus del Pamano
Havia de ser una novel·la sobre mestres i va acabar essent la història d'una monumental venjança on el maquis, el paisatge dels Pirineus, la dictadura franquista, els interessos econòmics, el Vaticà, un gat i les passions humanes tenen un paper protagonista.
Els que hàgiu vist la sèrie, no deixeu de llegir el llibre perquè en aquest cas es compleix la frase que diu que "el llibre és millor". Us deixem un vídeo del rodatge de la sèrie de TV-3.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)