30 de gen. 2011

"Maletes perdudes", el 24 de febrer

Hola a tots, ja hem començat amb força el retorn de les trobades mensuals. Després de parlar de la novel·la de Henning Mankell, La falsa pista, que ens va endinsar en la vida del seu personatge més famós, Kurt Wallander, i en la investigació d'uns crims ben sinistres, avancem en el nostre camí particular i ens retrobarem el dijous 24 de febrer, a les 7 del vespre, per comentar les nostres sensacions, parlar dels nostres dubtes i tot allò que ens sembli pertinent al voltant de la primera novel·la de l'escriptor català Jordi Puntí, Maletes perdudes. De ben segur que hi haurà opinions de tota mena. Us hi esperem!!!

Jordi Puntí (Manlleu, 1967) forma part d'una generació literària poc estudiada i poc divulgada, com a generació, d'escriptors formats i consolidats durant la primera dècada del segle XXI, i que voregen la quarantena. Comparteix generació amb Albert Sánchez Piñol, Vicenç Pagès Jordà, Empar Moliner, Francesc Serés, Toni Sala, Manuel Forcano, Lolita Bosch, Màrius Serra, Manuel Baixauli… Comenta Puntí: "Som els primers que hem crescut amb el català com a llengua normalitzada. Això significa que tenim una relació amb la llengua diferent de la que tenen els escriptors anteriors a nosaltres. En la nostra generació hi ha uns quants narradors que escriuen molt bé, no solament per les històries que conten sinó també per la llengua que fan servir." [...]

Actualment Jordi Puntí col·labora en les pàgines de l'edició barcelonina d'El País per a temes culturals i esportius (especialment el futbol, una de les seves grans passions) i a l'emissora RAC-1. Forma part del faceciós col·lectiu literari Germans Miranda; amb qui ha publicat Aaaaaahhh (1998), El Barça o la vida (1999), Tocats d'amor (2000), Contes per a nenes dolentes, (2001), La vida sexual dels Germans Miranda (2002) i Adéu, Pujol (2003). Però, sens dubte, el valor més remarcable de la seva biografia professional està constituït per dos reculls de contes que han gaudit d'una molt destacada aprovació per part del públic i de la crítica. Son els llibres Pell d'armadillo (Proa, 1998), premi Fundació Enciclopèdia Catalana 1995 i premi de la Crítica Serra d'Or i Animals tristos (Empúries, 2002).

Sobre Maletes perdudes (Empúries), la seva primera novel·la, Puntí explica que "comença quan en Gabriel desapareix. Aquest home té quatre fills escampats per Europa (Barcelona, París, Londres i Frankfurt), que no es coneixen, i que es diuen tots igual: Cristòfol, Christof, Christophe i Christopher. Volia explicar com quatre germans, fills del mateix pare, però de mares diferents, nascuts a quatre països distints d'Europa, els feia feliços conèixer-se, perquè d'aquesta manera deixaven de ser fills únics. Jo ho sóc, fill únic, i em venia de gust explicar com t'ho fas quan no tens germans, com omples la teva vida interior."

El gust de l’autor pel relat també es manté en la novel·la, que abasta infinitat d'històries molt variades: des de la història d'una noia que se'n va a avortar a Londres; la soledat d'un dels germans; com vivien els orfes a la casa de la Caritat de Barcelona i la llibertat que significava sortir-ne per anar a viure en una pensió.

*Contingut reproduït i adaptat de les pàgines següents, on podeu obtenir més informació:
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/jordi-punti
http://www.vilaweb.cat/noticia/3693351/20100223/jordi-punti-linstint-fabulador.html

27 de gen. 2011

Ja hi tornem a ser

Avui mateix, dijous 27 de gener, a les set del vespre, és el dia que reprenem el nostre calendari de les tertúlies. Han passat força dies des de l'última vegada que ens vam veure, esperem que prou perquè tothom hagi llegit el llibre de Henning Mankell, La falsa pista, i que en cas contrari s'hagi preparat una bona coartada.

Esperem que l'any "tertulià" que comencem avui sigui millor que el que hem deixat i que ens proporcioni moltes alegries, encara que siguin literàries.

Bon any 2011!