El Bloc de les tertúlies

"Els núvols de Nadal", de Joan Maragall

2011-12-27T01:32:00.002+01:00

En el centenari de la mort de Joan Maragall, us deixem aquest poema per desitjar-vos bones festes!

ELS NÚVOLS DE NADAL

Els núvols de Nadal no sé què tenen
que són manyacs: no posen
gens de malícia al cel:
pel blau puríssim dolçament s'estenen,
a la llum de la posta suaus s'encenen
i de nit deixen veure algun estel.

És una de les coses més alegres
veure entre núvols els estels brillar.
Tenebres de Nadal, no sou tenebres;
més hi veig en vosaltres
que no en el dia clar.

Ai, nit que vas passant silenciosa;
ai, núvols blancs que pels estels passeu;
ai, llum que no ets enlloc misteriosa;
ai, portal de Betlem, que ets tot arreu!
Quan me vulgueu donar més alegria
parleu-me dels Nadals ennuvolats,
i em veureu com infant que somnia,
que riu a lo que veu amb els ulls aclucats.

Joan Maragall

Després de "la fi" comencem l'any amb aires nous!

2011-12-15T17:55:00.003+01:00

L'últim dia que ens vam trobar, l'1 de desembre, va ser per comentar la lectura de l'obra de David Monteagudo Fin. Demanem disculpes per no haver actualitzat el bloc amb anterioritat, però ens ha estat impossible.

Volem deixar constància que la tertúlia sobre Fin va donar molt de si, amb opinions de tota mena, des d'aquells a qui la lectura va enganxar molt des del principi fins als que el van llegir per veure com es resolia la intriga, sense deixar de banda aquells a qui no va acabar de convèncer. A més, es van manifestar diverses opinions sobre el final de la novel·la, que no revelarem per no aixafar-lo a cap dels lectors que encara no hi han arribat. Trobareu més informació sobre la sessió al bloc conjunt dels clubs de lectura http://elsnostresclubs.wordpress.com.

Aquesta entrada, però, va bàsicament destinada a desitjar-vos bones festes i recordar-vos que el proper llibre que comentarem a les tertúlies serà Lluna de paper, d'Andrea Camilleri, no sense abans fer una "sessió extra de Nadal" per comentar uns textos de dones que han estat maltractades, com un dels actes del dia contra la violència de gènere. Això serà avui, 15 de desembre, a les 19.00 hores a la Biblioteca. Us hi esperem!

Ens retrobarem, doncs, el 26 de gener amb Andrea Camilleri i les seves intrigues a la cartera del nou any. Esperem que tingueu unes molt bones festes!!!!

'La tieta Mame' ens visita

2011-10-09T01:12:00.003+02:00

Després del retrobament dels membres de les tertúlies literàries i de compartir el possible calendari que seguirem si no hi ha entrebancs, us recordem que ens retrobarem el dia 27 d'octubre per posar en comú tot allò que ens hagi suggerit el llibre de Patrick Dennis La tieta Mame. Esperem que en disfruteu la lectura!

A la novel·la de Dennis veurem com un nen de deu anys es queda orfe a la poc edificant Amèrica del 1920 i és posat sota la potestat d’una dama excèntrica, obsessionada per estar à la page, vital, capritxosa, seductora i adorable. Al seu costat, passarà els trenta anys següents immers en una espiral incessant de festes, amors, aventures i diversos cops de fortuna.

Curiosament, Patrick Dennis, pseudònim d’Edward Everett Tanner III i icona de la bohèmia de Nova York, va veure com La tieta Mame era rebutjada per dinou editors, però quan la novel·la es va publicar finalment el 1955 va resultar un gran èxit de vendes, fins al punt que es va mantenir 112 setmanes en la llista dels deu llibres més venuts del New York Times. Amb això, Dennis es va acabar convertint inopinadament en un dels escriptors nord-americans més populars dels anys cinquanta i seixanta del segle XX.

Jaume Cabré "es confessa"

2011-09-08T16:46:00.009+02:00

Mentre esperem l'inici del curs 11-12, que serà el dijous 29 de setembre a les 7 del vespre, us passem una informació sobre la publicació de la nova obra de Jaume Cabré. Esperem que la pogueu llegir i que en gaudiu la lectura.

Després de set anys de la publicació de la seva última novel·la de gran èxit internacional, Les veus del Pamano, Jaume Cabré torna a treure al mercat una nova novel·la, Jo confesso. La novel·la viatja de l'Eixample de Barcelona al Congo i del segle XX al XIII en forma de confessió de la mà de Adrià Ardèvol, un fill superdotat d'una família burgesa barcelonina criat sense amor.

Jo confesso és una llarga confessió en forma de novel·la protagonitzada per Adrià Ardèvol. L'Adrià manté una relació freda amb el seu pare, un antiquari misteriós, i amb la seva mare, que no l'entén.

Vegeu la crítica de Joan Josep Isern a la pàgina de Vilaweb.

També podeu veure el vídeo de BTV de la presentació del llibre.

www.btvnoticies.cat

Fins molt aviat!

2011-09-08T16:46:00.001+02:00

Prepareu-vos!

2011-08-15T02:28:00.004+02:00

Ara que ja comencem a intuir a l'horitzó el final de les vacances d'estiu, recollim a continuació les propostes que van sortir en la trobada amb què vam acomiadar el curs a La Margaridoia el 16 de juny. Així també ens servirà per preparar-nos per al nou curs que iniciarem al setembre, tot i que cal tenir en compte que tot dependrà de la disponibilitat dels llibres que volem llegir. En qualsevol cas, són propostes que també podeu llegir pel vostre compte.

La tía Mame, de Patrick Dennis
Riña de gatos, d'Eduardo Mendoza
Los ojos amarillos de los cocodrilos, de Katryn Pancol
Las murallas de Harar, de Camilla Gibb
Tòquio Blues, de Haruki Murakami
Pabellones lejanos, de Mary Margaret Kaye

A més, us recordem que al novembre llegirem Fin, del vilafranquí David Monteagudo, per tal de participar a finals de curs en la trobada que es farà de clubs de lectura a Vilafranca, a la qual assistirà l'autor.

De moment, però, aprofiteu els dies de vacances que us quedin i si pot ser amb un llibre al costat millor, no trobeu?

Bones vacances i fins al setembre!

El 16 de juny acabem el curs

2011-06-01T20:04:00.002+02:00

Hola a tots i totes, després de la sessió sobre el llibre Criadas y señoras, ja arribem a final de curs i per acomiadar-nos hem decidit fer una petita sortida. Ens trobarem el dijous 16 de juny a les set del vespre al davant de la Biblioteca per anar passejant pel parc del Foix i fer petar la xerrada a La Margaridoia, on esperem que feu les vostres propostes o suggeriments per al curs vinent.

No hi falteu! Us hi esperem!

Continuem amb 'Criadas y señoras'

2011-05-05T16:38:00.002+02:00

Després de la gran assistència de públic a la projecció de la pel·lícula Mis tardes con Margueritte (gràcies, també, als i les alumnes de l'Escola d'Adults), i de la breu xerrada que vam mantenir al final, ara ens tornarem a trobar el dijous 26 de maig a les 7 del vespre per comentar i compartir la lectura de Criadas y señoras, de Kathryn Stockett.

Aquesta és la primera novel·la de Stockett i està inspirada en la relació que mantenia amb la seva assistenta.

Criadas y señoras se situa al 1962. Les protagonistes són tres dones que faran un pas decisiu que canviarà les seves vides i la de molta gent. En primer lloc hi ha la senyoreta Skeeter, de vint-i-dos anys, que ha tornat a casa seva a Jackson, al sud dels Estats Units, després d'acabar els seus estudis a la Universitat de Mississipí. La seva mare no descansarà fins que no vegi la seva filla amb una aliança a la mà. En segon lloc tenim l’Aibileen, una dona sàvia i imponent que ha criat disset nens blancs. Després de perdre el seu propi fill, que va morir mentre els seus capatassos blancs miraven cap a una altra banda, sent que alguna cosa ha canviat al seu interior. Es bolca en l'educació de la petita nena que té al seu càrrec, tot i que és conscient que les acabaran separant amb el temps. Finalment hi ha la Minny, la millor amiga de l’Aibileen, és baixeta, grassoneta i probablement la dona amb la llengua més llarga de tot Mississipí. Cuina com ningú, però no pot controlar les seves paraules, així que perd una feina rere l'altra. Per fi sembla trobar el seu lloc treballant per a una nouvinguda que encara no coneix la seva fama. Malgrat com arriben a ser de diferents entre elles, aquestes tres dones acabaran unint-se per dur a terme un projecte clandestí que suposarà un risc per a totes.

Esperem que gaudiu amb aquesta lectura i que no falteu a la nostra propera cita!

El 28 d'abril, cinefòrum!

2011-03-31T21:15:00.002+02:00

Hola a tots i totes! Després de l'amena tertúlia al voltant del llibre d'Albert Espinosa, deixarem que cadascú llegeixi el que vulgui el mes d'abril perquè dedicarem la nostra sessió mensual a veure la pel·lícula Mis tardes con Marguerite. A continuació hi haurà un cinefòrum entre els assistents.

La pel·lícula es passarà a partir de les set del vespre, horari habitual de les tertúlies, el dia 28 d'abril vinent. Us hi esperem!!

Albert Espinosa, el 31 de març

2011-02-26T10:42:00.004+01:00

Un cop retrobades les maletes, començarem la primavera endinsant-nos en una novel·la totalment diferent de les que hem llegit fins ara. Ens retrobem, doncs, el 31 de març a les 7 del vespre a la Biblioteca per compartir les nostres impressions sobre Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo.

L'autor del llibre, Albert Espinosa, enginyer industrial de formació, és guionista de teatre, cinema i televisió, actor de teatre i i director de teatre i cine. També col·labora com a columnista a El Periódico. Ha escrit el llibre El món groc.

Quan era petit Espinosa va patir un càncer i li van haver d'amputar una cama, un pulmó i part del fetge. Va passar gran part de seva infantesa a l'hospital lluitant contra aquesta malaltia. En l’època en què estudiava a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB), va començar a escriure els guions de les peces de teatre que representaven amb el grup que havia format.

Quan va finalitzar els estudis, va formar amb els seus companys estudiants o ja enginyers, els membres més antics del grup de teatre, la companyia Los Pelones. En acabar la carrera, gràcies als guions que havia escrit durant els estudis, va començar a treballar com a guionista de concursos i programes de televisió de Gestmusic. Aquesta activitat l'alternava amb la d'actor i guionista de teatre amb Los Pelones. A Espinosa el que li agradava més era actuar, però només li oferien feines com a guionista de televisió. Escriu per a TVE i TVC, on comença a destacar en sèries com Abuela de verano o El cor de la ciutat, mentre intenta fer-se un lloc al món del cinema.

Tot i així, el moment clau en què es dóna a conèixer el seu talent com a guionista té lloc a la pel·lícula Planta 4ª (2003). En aquesta obra, adaptació de la seva obra de teatre primerenca Los Pelones, explica com va ser la seva experiència a l'hospital quan va patir càncer, en què descriu una realitat que ell va viure, allunyada de la idea que viure a l'hospital és un drama.

El 2006, viu el seu any més intens com a guionista, ja que s'estrenen dues obres amb guió seu. La primera és Tu vida en 65’(premi Barcelona Cinema al millor guió), i la segona Va a ser que nadie es perfecto. En aquesta última pel·lícula, es retrata la minusvalidesa com una cosa quotidiana. El 2007 comença el rodatge de la pel·lícula del que serà el seu debut com a director cinematogràfic: No me pidas que te bese porque te besaré. El 2009, Albert Espinosa actua al Teatre Lliure de Barcelona, en una comèdia El fascinant noi que treia la llengua quan feia treballs manuals escrita i dirigida per ell mateix, però per primer cop al teatre sense el grup Los Pelones.

D’altra banda, el 2010 publica el llibre Todo lo que podríamos haber sido tú y yo si no fuéramos tú y yo, traduïda al català com a Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo. Aquest mateix any també estrena Herois, pel·lícula dirigida per Pau Freixas, de la qual és guionista, i el gener de 2011 s'inicia l'emissió a TV3 de la sèrie de televisió Polseres vermelles, que també ha guionitzat.

El protegonista de Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo en Marcos, té un do. Acaba de perdre la seva mare, una reconeguda ballarina que li ha ensenyat tot a la vida i decideix que el seu món ja no pot ser igual sense ella. Just en el moment en què donarà un gir a la seva vida, una trucada de telèfon canvia radicalment els esdeveniments.

Esperem que passeu una bona estona amb la lectura d'aquesta novel·la de difícil definció! En podeu llegir una breu crítica publicada a El País a http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Murakami/Stephen/King/elpepiespcat/20100415elpcat_13/Tes

"Maletes perdudes", el 24 de febrer

2011-01-30T13:19:00.002+01:00

Hola a tots, ja hem començat amb força el retorn de les trobades mensuals. Després de parlar de la novel·la de Henning Mankell, La falsa pista, que ens va endinsar en la vida del seu personatge més famós, Kurt Wallander, i en la investigació d'uns crims ben sinistres, avancem en el nostre camí particular i ens retrobarem el dijous 24 de febrer, a les 7 del vespre, per comentar les nostres sensacions, parlar dels nostres dubtes i tot allò que ens sembli pertinent al voltant de la primera novel·la de l'escriptor català Jordi Puntí, Maletes perdudes. De ben segur que hi haurà opinions de tota mena. Us hi esperem!!!

Jordi Puntí (Manlleu, 1967) forma part d'una generació literària poc estudiada i poc divulgada, com a generació, d'escriptors formats i consolidats durant la primera dècada del segle XXI, i que voregen la quarantena. Comparteix generació amb Albert Sánchez Piñol, Vicenç Pagès Jordà, Empar Moliner, Francesc Serés, Toni Sala, Manuel Forcano, Lolita Bosch, Màrius Serra, Manuel Baixauli… Comenta Puntí: "Som els primers que hem crescut amb el català com a llengua normalitzada. Això significa que tenim una relació amb la llengua diferent de la que tenen els escriptors anteriors a nosaltres. En la nostra generació hi ha uns quants narradors que escriuen molt bé, no solament per les històries que conten sinó també per la llengua que fan servir." [...]

Actualment Jordi Puntí col·labora en les pàgines de l'edició barcelonina d'El País per a temes culturals i esportius (especialment el futbol, una de les seves grans passions) i a l'emissora RAC-1. Forma part del faceciós col·lectiu literari Germans Miranda; amb qui ha publicat Aaaaaahhh (1998), El Barça o la vida (1999), Tocats d'amor (2000), Contes per a nenes dolentes, (2001), La vida sexual dels Germans Miranda (2002) i Adéu, Pujol (2003). Però, sens dubte, el valor més remarcable de la seva biografia professional està constituït per dos reculls de contes que han gaudit d'una molt destacada aprovació per part del públic i de la crítica. Son els llibres Pell d'armadillo (Proa, 1998), premi Fundació Enciclopèdia Catalana 1995 i premi de la Crítica Serra d'Or i Animals tristos (Empúries, 2002).

Sobre Maletes perdudes (Empúries), la seva primera novel·la, Puntí explica que "comença quan en Gabriel desapareix. Aquest home té quatre fills escampats per Europa (Barcelona, París, Londres i Frankfurt), que no es coneixen, i que es diuen tots igual: Cristòfol, Christof, Christophe i Christopher. Volia explicar com quatre germans, fills del mateix pare, però de mares diferents, nascuts a quatre països distints d'Europa, els feia feliços conèixer-se, perquè d'aquesta manera deixaven de ser fills únics. Jo ho sóc, fill únic, i em venia de gust explicar com t'ho fas quan no tens germans, com omples la teva vida interior."

El gust de l’autor pel relat també es manté en la novel·la, que abasta infinitat d'històries molt variades: des de la història d'una noia que se'n va a avortar a Londres; la soledat d'un dels germans; com vivien els orfes a la casa de la Caritat de Barcelona i la llibertat que significava sortir-ne per anar a viure en una pensió.

*Contingut reproduït i adaptat de les pàgines següents, on podeu obtenir més informació:
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/jordi-punti
http://www.vilaweb.cat/noticia/3693351/20100223/jordi-punti-linstint-fabulador.html

Ja hi tornem a ser

2011-01-27T16:01:00.002+01:00

Avui mateix, dijous 27 de gener, a les set del vespre, és el dia que reprenem el nostre calendari de les tertúlies. Han passat força dies des de l'última vegada que ens vam veure, esperem que prou perquè tothom hagi llegit el llibre de Henning Mankell, La falsa pista, i que en cas contrari s'hagi preparat una bona coartada.

Esperem que l'any "tertulià" que comencem avui sigui millor que el que hem deixat i que ens proporcioni moltes alegries, encara que siguin literàries.

Bon any 2011!

Per al nou any, Henning Mankell

2010-12-03T13:23:00.004+01:00

Ja s'acosten les festes i farem una pausa en les nostres trobades, segurament no en la lectura. Ens retrobarem el 2011 per continuar compartint unes estones parlant de llibres i de temes d'allò més diversos que s'amaguen dins les lectures.

Esperem retrobar-nos, doncs, el 27 de gener del 2011, a les set del vespre, a la Biblioteca, per comentar tot allò que ens hagi suggerit la lectura de La falsa pista, de Henning Mankell.

Mankell va començar com a dramaturg de ben jove. Entre la seva obra s'hi compten nombroses novel·les, tant per a un públic jove com adult, i és conegut sobretot per la sèrie de llibres centrats en el personatge del detectiu Kurt Wallander, que han estat traduïts a diverses llengües.

Ha viscut durant molt anys a cavall entre Suècia i Moçambic, on dirigeix el Teatre Avenida de Maputo. La seva novel·la La falsa pista va obtenir el premi britànic de novel·la negra Macallan Gold Dagger el 2000. Les seves obres destaquen dins del gènere d’intriga ja que sembla que van més enllà del que és merament policíac per expressar missatges socials: l’atur, la immigració i la inseguretat ciutadana acostumen a estar presents en les seves novel·les.

A part de les obres de què és protagonista l'inspector Wallander, Mankell ha escrits molts altres llibres. L'últim, Tea-Bag, fa un exercici compromès d'humor i ironia en què dóna veu als emigrants, tan sovint silenciats, i esbossa la torbadora intuïció que, només a partir d'ells, Occident podrà desfer-se del seu cinisme. Per a més informació, vegeu http://www.henningmankell.es/

Fins al gener, que passeu unes BONES FESTES!!!

Atenció!!! Ens trobarem el 2 de desembre

2010-11-15T15:22:00.000+01:00

Hola a tothom! Només us volíem fer saber que al final, per problemes diversos, s'ha canviat el dia de la tertúlia d'El jardín de las mujeres i passarem a trobar-nos el dia 2 de desembre, com sempre a les 7 del vespre.

No hi falteu, us hi esperem!

"El jardín de las mujeres", el dia 25

2010-10-22T19:06:00.005+02:00

Després de compartir una estona amb Jaume Cabré, autor de Les veus del Pamano, i escoltar les seves paraules sobre el fet de llegir i el d'escriure, ens trobarem el proper 25 de novembre per parlar d'una autora molt diferent, Aminatta Forna, i un dels seus llibres, que es va convertir en tot un èxit.

Aminatta Forna va néixer a Escòcia i va passar la seva infantesa a Sierra Leone. El seu primer llibre, The Devil that Danced on the Water, unes memòries sobre el seu pare, dissident polític assassinat a Sierra Leone, va rebre grans elogis per part de la crítica. El jardín de las mujeres (Alfaguara, 2006) va obtenir el 2008 diversos premis i va ser escollida per The Washington Post com una de les novel·les més importants del 2006. El 2007 Vanity Fair la va nomenar una de les escriptores africanes més prometedores. Recentment ha publicat una altra novel·la en la qual ens trasllada al cor de l'Àfrica, La memoria del amor.

L'obra que llegim, El jardín de las mujeres, té com a protagonistes quatre dones connectades a través d'una cinquena, una noia que va emigrar a Anglaterra i que torna a l'Àfrica després de rebre com a herència una plantació de cafè. Històries que parlen de colonització, de guerra, de fam però també de força i d'alegria per viure.

Amb aquesta novel·la Forna reivindica el paper de la dona africana i no defuig temes com l'ablació, recordat amb un so del tot esgarrifós, la poligàmia, l'educació dels infants o la religió. Forna no ha volgut situar l'acció en un lloc concret per poder descriure una Àfrica més global i evitar prejudicis inicials en els lectors. D'aquesta manera construeix un mosaic molt ric per a un continent del qual només ens arriba informació negativa i negativista.

El dia 21 sentirem 'Les veus del Pamano'

2010-10-04T12:49:00.003+02:00

El proper dijous 21 d'octubre l'escriptor Jaume Cabré, autor entre moltes altres obres de l'exitosa Les veus del Pamano, ens visita a partir de les set del vespre a la Biblioteca municipal dels Monjos.

L'autor, guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 2010, ens parlarà de la seva obra, de la seva manera de treballar, de la seva manera d'entendre la literatura, la llengua, la política, entre moltes altres coses.

Si voleu escoltar el discurs que va fer en l'acte de lliurament del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, feu clic aquí. El vídeo té uns 18 minuts i us el recomano ferventment.

Com diu Cabré al final del discurs, "la literatura ens pot salvar perquè l'escriuen persones lliures". Deixem, doncs, que la literatura ens salvi.

Per anar fent salivera, us oferim la possibilitat de mirar uns vídeos de Cabré.

Us esperem dijous que ve!

2010-09-23T12:22:00.002+02:00

Hola a tots els tertulians i tertulianes!! Us recordem que dijous que ve, dia 30 de setembre, tenim la primera sessió del nou curs. Aprofitarem per retrobar-nos i per comentar el calendari i les lectures i activitat per als propers mesos.

Dijous, 30 de setembre, a les 7 del vespre a la Biblioteca.

No hi falteu!!

Tornen les tertúlies!!!!

2010-08-28T01:27:00.002+02:00

Ja s'acaba l'agost. Per a molts s'acaben les vacances, les temperatures comencen a baixar, l'olor de verema s'escampa acompanyada per exèrcits de mosques enganxifoses... i tornen les tertúlies de la Biblioteca!

Potser l'estiu s'ha fet curt, però ja arriba el setembre i és hora de començar el nou curs de les tertúlies. De moment, us convoquem a la primera sessió que tindrà lloc el dia 30 de setembre a les 7 del vespre, en què repartirem un primer esborrany de calendari, ja que vosaltres també hi podeu fer les vostres aportacions.

Ah, i ja us avancem que a l'octubre rebrem la visita de l'autor de Les veus del Pamano, Jaume Cabré. Ja us ho podeu anotar a l'agenda! Dijous 21 d'octubre a les 7 del vespre.

Què voleu llegir?

2010-06-25T23:55:00.006+02:00

El curs 2009-2010 ja s'ha acabat definitivament. Ara ens toca passar els mesos d'estiu tan bé com puguem i si pot ser amb un o uns quants llibres sempre a prop.

A banda de novetats o propostes que vagin sortint durant aquests mesos i de les quals us anirem informant, de moment us reproduïm el resultat de l'avaluació que ens va passar la Maria. Les propostes dels assistents a la tertúlia sobre Les filles del fred per al curs vinent són les següents:

ESPINOSA, Albert. Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo
DUEÑAS, Maria. El tiempo entre costuras
STOCKETT, K. Criadas y señoras
PUNTI, Jordi. Maletes perdudes
FORNA, Aminnata. El Jardín de las mujeres

A més, es va proposar llegir obres d'altres autors com Julia NAVARRO, Ángeles CASO o Henning MANKELL, o també alguna novel·la històrica.

Us animem que continueu fent més aportacions, ja sigui més propostes o bé els vostres comentaris a algunes de les obres que us esmentem més amunt.

De moment, bon estiu i bona lectura!

Novetat: 'Sota la pell', de Llorenç Capdevila

2010-06-06T21:59:00.004+02:00

Ara que s'acosta el final del curs i hem d'encarar els mesos d'estiu sense compartir les estones de les tertúlies, us proposo una novetat que he trobat per la xarxa d'un vell conegut nostre.

L'autor Llorenç Capdevila, que ens va visitar a les tertúlies fa un parell d'anys, ha tret a la llum un nou llibre. Es tracta de Sota la pell, una novel·la negra i d'introspecció psicològica que està inspirada en un cas real: l’any 2005, a l’Eix Transversal, va ser trobada morta una prostituta –encara avui no identificada- amb un peculiar tatuatge eròtic. Casualment, o no, el dibuix coincidia amb el del cadàver d’un home assassinat a Darnius un parell d’anys enrere. A partir d’aquí, la novel·la desplega simultàniament dues històries: la de Pau Perellós, un escriptor que acaba de ser abandonat per la dona, i la de Paula Galkiewick, una prostituta polonesa que coneix a peu de carretera. La desaparició de la Paula portarà el Pau a recórrer els baixos fons, en un viatge a l'infern que l’ajudarà a superar la seva crisi creativa i sentimental.http://www.proa.cat/ca/llibre/sota-la-pell_11914.html

També podeu veure un vídeo en què Capdevila parla de la seva nova novel·la, que va sortir a la venda el 20 de maig, a l'adreça http://www.proa.cat/ca/video/llorenc-capdevila-explica-sota-la-pell-74.html

El 17 de juny, fi de curs!

2010-05-28T14:53:00.004+02:00

Tard o d'hora tot s'acaba... Després de la tertúlia d'ahir dedicada a Les filles del fred, de Camilla Läckberg, ens acostem al final del curs 2009-2010.

Aquest curs, un cop més, ens ha servit per acostar-nos a autors nous per a alguns, a autors consagrats, a autors debutants, a temes coneguts i temes per conèixer, etc. Durant aquest mesos hi ha hagut llibres que ens han agradat més i d'altres menys, en alguns ens hi hem capbussat de ple sense por, en altres ocasions hi hem anat entrant de puntetes, recelosos, i fins i tot hem rigut i hem plorat! Però el que és segur és que hem passat unes quantes bones estones, primer llegint en solitari i després compartint els nostres parers tots junts a la Biblioteca. Per això, no puc fer res més que encoratjar-vos a continuar llegint i a continuar venint a les tertúlies, per anar-nos enriquint i coneixent nous mons o redescobrint-ne de vells. Sí, és veritat que tot s'acaba, però esperem que al setembre recomenci un altre cop!

De moment, però, i per acabar aquest curs seguint la "tradició" ens trobarem el dijous 17 de juny a les 18.00 hores per veure junts la pel·lícula La duda i fer una mica de berenar. No hi falteu!!

Cinefòrum: "La duda"
Dia: dijous 17 de juny
Hora: 18.00 h (atenció, una hora abans de l'habitual!)
Lloc: la Biblioteca, per descomptat.

Amb el bon temps, 'Les filles del fred'

2010-05-09T00:03:00.005+02:00

A la propera tertúlia, el 27 de maig, comentarem uns dels llibres de la sueca Camilla Läckberg (Fjällbacka, 30/08/1974), la nova estrella del firmament de la novel·la negra europea. Els llibres de Läckberg sempre transcorren al seu lloc de naixement, Fjällbacka (una petita ciutat de la costa occidental sueca), o pels voltants. Els protagonistes de les seves novel•les són el policia Patrik Hedströn i la seva dona, l’escriptora Erica Falck.

La temàtica dels seus llibres parteix sempre d’un assassinat, i durant la investigació van sortint a la superfície els secrets i les misèries dels seus actors principals, habitants del petit poble de Fjällbacka, en què a vegades es remunten al passat per trobar els orígens i les causes dels crims.

Amb Les filles del fred, la tercera novel·la de la sèrie després de La princesa de hielo i Los gritos del pasado, Läckberg va fer el gran salt a Suècia i va assolir el reconeixement de la crítica i tres milions de lectors, així com els principals premis de novel·la negra. Actualment està traduïda a 25 idiomes i, per primera vegada, també al català.

Les filles del fred
En aquesta novel·la tot comença amb l’aparició d’una nena ofegada a les aigües del mar. Tot sembla indicar que el succés és fruit d’un tràgic accident, però l’autòpsia revela que hi ha restes d’aigua dolça i de sabó als pulmons de la criatura. Algú, doncs, li ha causat la mort en terra ferma i tot seguit l’ha llançat despietadament al mar. Però, per què? Qui pot haver comès un acte semblant? Patrik Hedström i Erica Falck han d’afrontar una investigació tèrbola i complicada en un cas de conflictes entre veïns i cercles de pornografia infantil.

Èxit de la xerrada sobre la maternitat d'Elna

2010-05-08T23:42:00.003+02:00

El dijous 6 de maig vam canviar les nostres tertúlies habituals a la sala d'actes de la Biblioteca dels Monjos per assistir a la xerrada d'Assumpta Montellà sobre la maternitat d'Elna i els exiliats de la guerra civil, a la qual va acudir un nombre considerable de persones.

La xerrada i el debat que es va generar posteriorment van ser d'allò més interessants i també molt emotius. La història dels exiliats, la de l'Elisabeth Eidenbenz i la dels nens i mares que va aconseguir salvar d'una mort gairebé segura van emocionar molts dels assistents, que van recordar experiències pròximes similars arran de la proximitat d'aquesta part de la nostra història.

Parafrasejant les paraules de la historiadora, no podem deixar que totes aquelles vivències i experiències caiguin en l'oblit. Recordar la història a partir de la vida de la gent que la va viure i patir hauria d'ajudar a fer que no tornem a caure en els mateixos errors. A més, és una manera de mantenir viva la memòria d'aquelles persones que van viure la guerra i que ja no hi són.

Després d'aquesta emotiva trobada, doncs, tornem a la normalitat de les tertúlies i ens retrobarem l'últim dijous d'aquest mes, el dia 27 de maig, a les 7 del vespre. Us hi esperem!

Aquest dijous ens visita l'Assumpta Montellà!!!

2010-05-02T19:59:00.006+02:00

Us recordem que aquest dijous, 6 de maig, a les set del vespre rebrem la visita de la historiadora Assumpta Montellà, autora del llibre La maternitat d'Elna.

Us hi esperem a totes i tots, i per anar-vos ambientant us deixem uns vídeos. Fins dijous!

Assumpta Montellà ens visita

2010-03-15T12:38:00.015+01:00

Després de la tertúlia sobre el llibre i la pel·lícula La classe, estarem més dies del compte a veure'ns ja que per raons d'agenda de la nostra propera convidada no ens trobarem fins al primer dijous de maig. Esperem que durant aquest temps disfruteu del contingut del bloc i ens feu conèixer la vostra opinió sobre qualsevol tema relacionat amb el món de la lectura.

Així, doncs, Assumpta Montellà, autora de La maternitat d'Elna, ens visitarà el dia de la propera tertúlia, que serà el dijous 6 de maig a les 7 del vespre a la sala d'actes de la Biblioteca.

Montellà s'autodefineix com a "historiadora de professió, per devoció, per vocació, amb passió, amb vehemència, amb intensitat. Això comporta que sigui una historiadora poc convencional...i també perquè m'agraden les històries de les persones anònimes, històries menudes, d'herois que no surten en els manuals d'Història, històries que mai faran història...o potser si". Ho podeu comrpovar al seub bloc, on trobareu informació sobre els actes als quals assisteix i moltes altres informacions: http://sentimentsaflordepell.blogspot.com/

Sobre el llibre

La Maternitat d'Elna descobreix un dels capítols més dramàtics, tendres i desconeguts de la nostra postguerra. Entre el 1939 i el 1944, la suïssa Elisabeth Eidenbenz va salvar la vida de 597 infants. Eren els fills de les exiliades catalanes i espanyoles que malvivien en condicions penoses en els camps de refugiats republicans de Sant Cebrià de Rosselló, Argelers i Ribesaltes, i que van tenir la sort de ser acollides a la maternitat que va crear Eidenbenz.

Elisabeth Eidenbenz (a la foto, el 2002), nascuda a Zuric el 1913, era infermera. Treballà de mestra en diferents col·legis de Suïssa i de Dinamarca fins al 1938, any en què es traslladà a Burjassot com a voluntària de l’Associació d’Ajuda Suïssa als Nens Víctimes de la Guerra. Col·laborà en tasques d’ajuda humanitària durant la Guerra espanyola de 1936-39 dins de la zona republicana i l’any 1939 passà a França. Eidenbenz impulsà des de l’Associació d’Ajuda Suïssa als Nens Víctimes de la Guerra la creació de la Maternitat d'Elna, on reberen assistència les dones embarassades recloses als camps de concentració d’Argelers, Ribesaltes, Sant Cebrià i el Barcarès, i també moltes dones jueves que fugien de l'ocupació nazi i les quals foren ateses falsejant la seva identitat. Aquesta maternitat funcionà del 1939 al 1944, data en què l’exèrcit alemany la clausurà. Salvà aproximadament 400 nens de l'Estats espanyol i 200 jueus procedents d'Europa. Fou guardonada pel govern d’Israel per la seva tasca a favor dels jueus i l’any 2002 rebé la medalla dels Justos de Nacions. Creu de Sant Jordi 2006. [article de l'Enciclopèdia Catalana]

Us deixem un vídeo de l'Elisabeth Eidenbenz explicant alguns aspectes d'aquella experiència.

Projecció de la pel·lícula "La clase"

2010-03-12T11:26:00.003+01:00

El dijous dia 11 algunes vam assistir a la projecció de la pel·lícula La clase. Tot i que no hi va haver gaire afluència de públic, la sessió va ser prou interessant. Per això m'atreveixo a recomanar a tothom que si pot que assisteixi a la propera projecció del dimarts 16 a les 18.00 h a la sala d'actes de la Biblioteca, perquè encara que hàgiu llegit el llibre, la pel·lícula l'il·lustra i el complementa. Espero que no hi falteu, però sobretot no falteu a la tertúlia de dijous, dia 18, a les set del vespre.

Actualització del calendari!

2010-03-01T17:37:00.002+01:00

Com ja vam comentar en l'última sessió, hi ha hagut algunes modificacions en el calendari i també en un dels llibres, que tot seguit us reproduïm. Arran de la visita de l'autora de La maternitat d'Elna, Assumpta Montellà, la tertúlia del mes d'abril es mou fins al dia 6 de maig. En aquesta tertúlia tindrem l'oportunitat de conèixer i parlar directament amb l'autora.

Al març tots anem a "La classe"!

2010-02-27T17:44:00.008+01:00

Després de fer un viatge a l'Afganistan de les últimes dècades, ara ens desplaçarem en l'espai i en el temps per conèixer de la mà de François Bégaudeau la vida als instituts de França, que potser no dista gaire de la d'aquí. En aquest cas farem una sessió una mica diferent ja que intentarem fer un cinefòrum a partir de la pel·lícula La clase, basada en el llibre del mateix títol, que també llegirem.

En aquesta ocasió, la sessió de la tertúlia que fem cada mes es mourà al dijous 18 de març a les 7 del vespre. A més, us recordem la possibilitat d'assistir a la projecció de la pel·lícula el dijous dia 11 a les 6 de la tarda o bé el dimarts dia 16, també a les 6 de la tarda, a la sala d'actes de la Biblioteca. Podeu veure el tràiler de la pel·lícula a la columna de la dreta.

L'autor del llibre, François Bégaudeau, va néixer a Luçon, França, el 1971. Professor, periodista i escriptor, Bégaudeau col·labora regularment amb diverses revistes i és autor de dues novel·les destacades, Jouer juste (2003) i Dans la diagonale (2005), i també d’una ficció biogràfica dedicada als Rolling Stones, Un démocrate Mick Jagger 1960-1969 (2005). La seva tercera novel·la, Entre les murs (La classe, en català), guardonada amb el premi France Culture-Télérama, ha estat un èxit de vendes a França, on ha superat els 200.000 exemplars venuts i ha estat traduïda a més de 15 llengües. Ell mateix és el guionista i actor de la versió cinematogràfica, dirigida per Laurent Cantet i guanyadora de la Palma d’Or a Cannes 2008.

Sobre el llibre

“Un èxit estimulant. Un text molt divertit, una sàtira punyent que juga sobre tots els registres de la comicitat i l’humor. Una novel•la subtilment política.”

François i els seus col·legues professors es preparen per encarar un nou curs en un institut d’un barri conflictiu de París. Plens de bones intencions, amb ganes d’aportar la millor educació als seus alumnes, es fan forts contra el desànim. Però les cultures i les actituds s’enfronten dins les quatre parets de les aules, microcosmos de la França contemporània. Per divertits i estimulants que puguin ser els adolescents, els seus comportaments poden tallar d’arrel l’entusiasme d’un professor que no cobra prou.
La gran franquesa de François sorprèn els alumnes, però el seu sentit estricte de l’ètica trontolla quan els joves comencen a rebutjar els seus mètodes.

Al febrer, "Mil sols esplèndids"!

2010-02-01T12:50:00.003+01:00

Després de l'èxit de la tertúlia sobre Les veus del Pamano, en què ens van quedar moltes coses per dir, ens retrobarem l'últim dijous de febrer per compartir la nostra experiència lectora amb un llibre de Khaled Hosseini, un autor d'origen afganès que ha triomfat amb El caçador d'estels (en castellà, Cometas en el cielo) i Mil sols esplèndids, la que nosaltres llegirem. Aquí us deixem algunes dades que us poden ajudar a l'hora d'entregar-vos a la lectura d'una novel·la que resulta apassionant i molt il·lustrativa de la situació de l'Afganistan.

Khaled Hosseini va néixer a Kabul (Afganistan) el 4 de març de 1965. El seu pare va ser diplomàtic del Ministeri d’Afers Exteriors de l’Afganistan i la seva mare ensenyava farsi i Història en un gran institut a Kabul. El 1976, el Ministeri d’Afers Exteriors va enviar la família a París. El 1980 estaven preparats per tornar a Kabul però en aquella època l’Afganistan havia patit la invasió soviètica. Els Hosseini van rebre asil polític dels Estats Units. El setembre del 1980 es van traslladar a San José, Califòrnia. Hosseini va acabar els estudis secundaris el 1984 i va ingresar a la Universitat de Santa Clara, on es va graduar en Biologia el 1988. L’any següent va entrar a la Facultat de Medicina de San Diego (Califòrnia), on el 1993 es va llicenciar en Medicina. Va completar les seves pràctiques com a resident al Cedars-Sinai Hospital de Los Angeles. Va treballar com a intern en pràctiques del 1996 al 2004. Mentre feia aquestes pràctiques, va començar a escriure la seva primera novel·la, El caçador d’estels, que es va publicar el 2003 i que, des d’aleshores, s’ha convertit en un best-seller i s’ha publicat en 38 països. El 2006 va ser nomenat ambaixador de bona voluntat de l’ACNUR (Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats).

A Mil sols esplèndids, Khaled Hosseini ens familiaritza amb trenta anys de la història i de les guerres de l’Afganistan. Guerres que, com totes, malmeten una societat cansada de misèries i de destins impossibles. però sobretot ens emociona amb la història de dues dones, la Mariam i la Laila, de generacions, orígens i destins molt diferents, però unides per un mateix objectiu: defensar la dignitat de la dona en una societat que – com sabeu– intenta silenciar-la. I prendre consciència del que significa ser pare, mare, fill o filla d’algú. I tornar a Kabul, la ciutat dels mil sols esplèndids que tants afganesos han hagut d’abandonar per culpa de les guerres, la fam, l’anarquia i l’opressió. La Mariam i la Laila són a punt d’enfonsar-se com el Titànic, però gràcies a la seva amistat, redrecen el rumb i encaren una nova etapa plena d’esperança pel futur.Una novel·la que està escrita des de la convicció que l’amor i la solidaritat és el que veritablement mou muntanyes.

Camilla Läckberg, a Barcelona l'1 de febrer

2010-01-22T23:51:00.006+01:00

A vegades es produeixen coincidències inesperades, però totalment previsibles. És el cas de la visita el dia 1 de febrer de Camilla Läckberg a Barcelona en motiu de la celebració del festival BCNegra, de novel·la negra, de l'1 al 6 de febrer, ja que l'autora sueca ha aconseguit un èxit notable amb la seva primera novel·la, Les filles del fred.

Tenint en compte que properament llegirem aquesta novel·la, us facilitem la informació de l'acte en què participarà. Per als amants de la novel·la negra us donem l'enllaç del festival.

Dia 1 de febrer a les 19.15 h: DAMES DEL CRIM. ELLES VAN ARRIBAR DEL FRED
Converses entre Camilla Läckberg i Asa Larsson amb Maria Eugènia Ibáñez i Lilian Neuman, a La Capella (c. de l'Hospital, 56. Barcelona).

Quan parlàvem de «dames del crim» l’expressió ens portava a pensar en les hereves britàniques d’Agatha Christie, Ngaio Marsh i Patricia Wentworth, o en les més modernes P. D. James o Ruth Rendell. També ens venia a la memòria la nord-americana Elisabeth George. Alguna cosa ha canviat els darrers anys, però, i ara són les joves narradores escandinaves les qui han pres el relleu. Dues de les més reconegudes escriptores d’aquesta freda geografia ens visiten per parlar de tots aquells matisos que cal posar sobre el paper per explicar d’una altra manera una cosa tan vella com el crim.

Més informació a http://www.bcn.es/cultura/bcnegra/2010/ca/programa1.html

Bon any 2010!

2010-01-04T18:58:00.000+01:00

Ja ha començat l'any 2010, i per celebrar-ho fent una de les coses que més ens agraden --llegir-- ens trobarem el dijous 28 de gener per comentar Les veus del Pamano, de Jaume Cabré. No hi falteu, que aprofitarem per donar la benvinguda a l'any tots junts.

Bon any!

Bon Nadal!

2009-12-24T19:59:00.001+01:00

PREC DE NADAL

Mira com vinc per la nit
del meu poble, del món, sense cants
ni ja somnis, ben buides les mans,
et porto sols el meu gran crit.

Infant que dorms, no l’has sentit?
Desperta amb mi, guia’m la por
de caminant, aquest dolor
d’uns ulls de cec dintre la nit.

(Salvador Espriu)

Els grups de lectura surten...

2009-12-24T19:37:00.004+01:00

Gairebé 1.500 persones, de 66 clubs de lectura de les biblioteques municipals de la província de Barcelona, ens vam trobar a l'Auditori de Barcelona, el passat 26 de novembre, per gaudir del concert del cantautor Raimon. El motiu era la segona trobada de Clubs de lectura i que en Raimon celebrava els 50 anys de la cançó Al vent. Aquest recital antològic va incloure, a més de les cançons, lletra i música del cantant, poemes musicats d'Ausiàs March, de Jaume Roig i de Salvador Espriu. L'acte va ser presentat per Roger de Gràcia i en acabar ens van fer una foto de grup.

Bones festes! Fins al 28 de gener

2009-12-08T17:48:00.006+01:00

El dijous 3 de desembre vam dedicar la sessió a comentar el llibre La dona que ensopegava amb les portes, de Roddy Doyle, en el marc dels actes dedicats a la commemoració del Dia Internacional contra la Violència de Gènere.

Així que, un cop passades les festes de Nadal, ens retrobarem per parlar sobre Les veus del Pamano, de Jaume Cabré, que últimament està de molta actualitat arran de la minisèrie que va oferir TV-3 els dies 16 i 17 de novembre. Ens trobarem per parlar-ne el dia 28 de gener del 2010. Bona entrada d'any!

Jaume Cabré i Fabré
Jaume Cabré va néixer l'any 1947 a Barcelona, a la dreta de l'Eixample. És autor d'una obra narrativa de gran rigor conceptual i literari, sens dubte una de les més importants dels escriptors actuals.

La passió per escriure, en el cas de Jaume Cabré, troba l'origen en una altra fascinació, no menys intensa, la de la lectura. Les lectures adolescents, quan impacten una sensibilitat tendra, assenyalen una tendència emotiva que acompanya els lectors durant tota la vida. Jaume Cabré té molt presents la intensitat i el plaer d'aquestes lectures primeres, que sovint actuen com a pautes iniciàtiques, definitòries d'uns interessos que a poc a poc es van afermant. Durant l'adolescència, recorda l'escriptor, llegia moltíssim. Les ficcions contingudes en les obres narratives tenien en aquella època un gran poder: la creació de mons autònoms, poblats per personatges que existien només en virtut de la pura invenció lingüística. Personatges que reien, que ploraven, plens de misèries i capaços alhora de protagonitzar gestes heroiques.

Arribat en aquest punt, el pas següent era inevitable. L'escriptura sorgeix com una necessitat expressiva urgent. L'art d'escriure és complex; requereix un aprenentatge intens i rigorós. Jaume Cabré s'hi va dedicar amb intensitat durant quatre o cinc anys. S'adonava que l'escriptura, tot i la disciplina que exigia, podia produir un plaer tan gratificant com la lectura. Començava a ser conscient també de la dificultat enorme que significa aconseguir expressar el que es vol dir amb unes eines tan volàtils i inestables com són les paraules. La vocació de narrador de Jaume Cabré s'intensifica durant el seu pas per la universitat. Essent estudiant a la facultat, inverteix moltes hores en l'escriptura.

Jaume Cabré aconsegueix convertir-se en un professional de l'escriptura, amb uns interessos i un camp d'actuació molt amplis. La definició d'escriptor seria la més elemental: escriptor és la persona que escriu. No l'autor tradicional centrat només en la novel·la, sinó el creador que amplia el seu camp d'acció a les disciplines més diverses.

L'escriptura de Cabré és lenta i reposada, sempre molt meditada. Les novel·les que publica no són fruit de la improvisació ni de la pressa. Són obres consistents, revisades i refetes a consciència. Si repassem la cronologia de la publicació de les seves darreres novel·les, ens adonarem que la datació dels textos s'allarga en intervals d'un mínim de cinc anys.

Els seus llibres més recents són l'assaig El sentit de la ficció (1999), on ens explica els seus mètodes a l'hora d'enfrontar-se a l'escriptura, així com alguns dels seus referents; el llibre de relats Viatge d'hivern (2000), un recull d'històries curtes on es pot trobar una certa intenció unitària de relació entre les diferents narracions que acaben construint una xarxa narrativa inesperada, i l'obra de teatre Pluja seca (2001), la seva primera incursió en aquest gènere. La seva darrera novel·la, Les veus del Pamano (2004) comença amb les accions dels maquis al Pirineu durant la segona guerra mundial i arriba fins als nostres dies en una reflexió sobre la recuperació de la memòria col·lectiva.

Per a més informació podeu consultar entre altres les pàgines següents:
http://www.escriptors.com/autors/cabrej/
http://www.jaumecabre.cat/

Les veus del Pamano
Havia de ser una novel·la sobre mestres i va acabar essent la història d'una monumental venjança on el maquis, el paisatge dels Pirineus, la dictadura franquista, els interessos econòmics, el Vaticà, un gat i les passions humanes tenen un paper protagonista.

Els que hàgiu vist la sèrie, no deixeu de llegir el llibre perquè en aquest cas es compleix la frase que diu que "el llibre és millor". Us deixem un vídeo del rodatge de la sèrie de TV-3.

Atenció! Propera tertúlia el 3 de desembre

2009-11-03T13:15:00.005+01:00

Us recordem que la propera tertúlia serà el dia 3 de desembre, ja que el dia 26 de novembre ens n'anem a L'Auditori a sentir el concert del Raimon.

Després de comentar distesament les nostres impressions sobre Olor de Colònia, ara ens toca anar de bracet amb l'actualitat i per això llegirem un llibre sobre maltractaments o el que també s'anomena violència de gènere. Per endinsar-nos en aquest tema, hem escollit la novel·la La dona que ensopegava amb les portes, de Roddy Doyle. A continuació us facilitem alguna informació sobre l'autor i la novel·la.

Sobre l'autor

Roddy Doyle va néixer a Dublín el 1958 i va créixer a Kilbarrack (Dublín). Es va graduar amb una Llicenciatura en Arts de la University College. Va treballar uns quants anys com a mestre d'anglès i de geografia abans de convertir-se en un escriptor a temps complet el 1993. Novel·lista, dramaturg i guionista. És l'autor irlandès que actualment té una sòlida obra literària de la qual destaquen títols com Paddy Clarke Ha, Ha, Ha, que el 1993 va guanyar el Booker Prize. Les seves novel·les han estat adaptades al cinema per Stephen Frears i s'han convertit en pel·lícules tan conegudes com The Commitments, Cafè irlandès i La camioneta.

Inspirat en Charles Dickens, Peter Carey, Günter Grass i Salman Rushdie, Roddy Doyle ha desmantellat alguns dels mites fundacionals del segle XX, segons The New York Times.

La dona que ensopegava amb les portes, la cinquena novel·la d’aquest autor irlandès, tracta un tema de molta actualitat: els maltractaments conjugals. En el cas de la protagonista, la història comença en el moment en què un policia li comunica la mort del seu marit. Per a ella s'han acabat els maltractaments i la impressió de la mort del seu home és el que l'aboca a recordar la seva història, la història des del moment en què el va conèixer.

Sobre la novel·la

Paula Spencer és la narradora i improbable heroïna de La dona que ensopegava amb les portes. Mare de quatre fills, viu en suburbi de classe treballadora de Dublín. A més de ser una dona maltractada, també és alcohòlica. El seu marit, Charlo, ha estat assassinat fugint després de cometre un crim. A partir del coneixement de la seva mort, Paula es dedica a reconstruir els inicis de la seva relació, quan encara era plena de felicitat i desig. També recorda la seva adolescència rebel, els nois amb els quals havia sortit i fantasiejat, les excursions familiars, els estius a la platja, i reflecteix aquells fets de la seva vida que la van conduir a la vida que finalment ha tingut.

El complex retrat que fa Doyle d’una dona de la classe treballadora en la Irlanda contemporània serveix per posar sobre la taula molts dels problemes de la nostra societat actual.

Anem al concert de Raimon a l’Auditori (26 de novembre)

2009-10-16T15:54:00.006+02:00

El grup de les tertúlies surt de la Biblioteca!

Arran de l'èxit que va tenir l'any passat la trobada de Clubs de Lectura que es dugué a terme al Teatre Nacional, des de la xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona s’ha cregut convenient fer una nova trobada per commemorar els 50 anys de l'inici de la Nova Cançó catalana i s’han posat en contacte amb Raimon, un dels cantautors més conegut i emblemàtic d'aquest moviment, perquè ens ofereixi un recital, acompanyat dels seus músics, a l'Auditori de Barcelona.

La sortida del grup de lectura serà el dia 26 de novembre i l’acte es farà a l’Auditori ja que té un aforament més ampli que el TNC i permet que hi puguin assistir els clubs de lectura del conjunt de la província, en el benentès que és una activitat adreçada a aquests col•lectius que cada mes es reuneixen per parlar de llibres i per compartir amb la biblioteca les seves experiències com a lectors.

Propera tertúlia: 29 d'octubre, 19.00 h

2009-10-14T21:06:00.006+02:00

Comencem la nova temporada del club de lectura amb una novel·la de molt d'èxit aquest any, Olor de Colònia de Sílvia Alcàntara. Després de trobar-nos el dia 1 d'octubre i repartir els llibres, esperem veure'ns el dia 29 a les 7 del vespre per compartir les nostres opinions sobre la novel·la.

Olor de colònia

2009-09-19T11:05:00.018+02:00

Esperant que arribi el dia 29 d'octubre, per anar fent boca, us oferim una entrevista a Sílvia Alcàntara, autora d'Olor de Colònia, a més d'algunes dades sobre ella i la seva novel·la.

Sobre l'autora

Sílvia Alcàntara va néixer a Puig-reig (Berguedà) el 1944 i va viure la seva infantesa en una colònia tèxtil del Llobregat. A mitjans dels anys seixanta es trasllada a Terrassa, on viu actualment. Com molta gent de la seva generació, fins que no s'acaba la dictadura no pot estudiar la seva llengua, i quan ho aconsegueix, se li obre un món que no hauria pogut imaginar. Es posa a escriure i encara no ha parat. A principis dels anys noranta, obren una escola a Barcelona, l'Aula de lletres, on ensenyen tècniques d'escriptura literària; és de les primeres alumnes a apuntar-s'hi. Després, a l'Ateneu Barcelonès completarà l'aprenentatge.

S'ha convertit en una de les autores novelles que més ens ha sorprès els últims temps. El seu estil senzill i directe, els seus personatges gairebé familiars, un art innat per evocar espais i racons i una història trepidant amb una colònia tèxtil de fons, ens conviden sense excusa a devorar les pàgines d'aquesta novel·la de què tothom parla i en parla bé.

Olor de Colònia, la seva primera novel·la, és un dels llibres més venuts per Sant Jordi 2009, ja se n'està venent la quarta edició.

Sobre el llibre

Un gran incendi trenca la monotonia de la Colònia. Els magatzems cremen pels quatre costats. El fum ho empudega tot. La sirena sona sense parar, tothom és al carrer. La lluita per salvar la fàbrica és desesperada. Per fi una veu crida: ja no hi queda ningú! Es dóna per apagat el foc, i amos i treballadors van a l'església en acció de gràcies. Realment no hi quedava ningú? Atrapat, atrapat queda el lector fins que a l'última pàgina d'aquesta novel·la, punyent com la vida dels seus protagonistes, amb un final sorprenent i sense concessions.

Olor de Colònia evoca la vida d'una colònia tèxtil i les enverinades relacions socials, la combinació de despotisme i condescendència que, cap als anys 50, regeix la seva vida. Néixer, viure, reproduir-se i morir entre les parets d'una fàbrica. Una gran fàbrica que va més enllà dels llocs de treball, que és també l'escola per als fills, l'església, les botigues i les cases per viure-hi.