Albert Espinosa, el 31 de març

Un cop retrobades les maletes, començarem la primavera endinsant-nos en una novel·la totalment diferent de les que hem llegit fins ara. Ens retrobem, doncs, el 31 de març a les 7 del vespre a la Biblioteca per compartir les nostres impressions sobre Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo.

L'autor del llibre, Albert Espinosa, enginyer industrial de formació, és guionista de teatre, cinema i televisió, actor de teatre i i director de teatre i cine. També col·labora com a columnista a El Periódico. Ha escrit el llibre El món groc.

Quan era petit Espinosa va patir un càncer i li van haver d'amputar una cama, un pulmó i part del fetge. Va passar gran part de seva infantesa a l'hospital lluitant contra aquesta malaltia. En l’època en què estudiava a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB), va començar a escriure els guions de les peces de teatre que representaven amb el grup que havia format.

Quan va finalitzar els estudis, va formar amb els seus companys estudiants o ja enginyers, els membres més antics del grup de teatre, la companyia Los Pelones. En acabar la carrera, gràcies als guions que havia escrit durant els estudis, va començar a treballar com a guionista de concursos i programes de televisió de Gestmusic. Aquesta activitat l'alternava amb la d'actor i guionista de teatre amb Los Pelones. A Espinosa el que li agradava més era actuar, però només li oferien feines com a guionista de televisió. Escriu per a TVE i TVC, on comença a destacar en sèries com Abuela de verano o El cor de la ciutat, mentre intenta fer-se un lloc al món del cinema.

Tot i així, el moment clau en què es dóna a conèixer el seu talent com a guionista té lloc a la pel·lícula Planta 4ª (2003). En aquesta obra, adaptació de la seva obra de teatre primerenca Los Pelones, explica com va ser la seva experiència a l'hospital quan va patir càncer, en què descriu una realitat que ell va viure, allunyada de la idea que viure a l'hospital és un drama.

El 2006, viu el seu any més intens com a guionista, ja que s'estrenen dues obres amb guió seu. La primera és Tu vida en 65’(premi Barcelona Cinema al millor guió), i la segona Va a ser que nadie es perfecto. En aquesta última pel·lícula, es retrata la minusvalidesa com una cosa quotidiana. El 2007 comença el rodatge de la pel·lícula del que serà el seu debut com a director cinematogràfic: No me pidas que te bese porque te besaré. El 2009, Albert Espinosa actua al Teatre Lliure de Barcelona, en una comèdia El fascinant noi que treia la llengua quan feia treballs manuals escrita i dirigida per ell mateix, però per primer cop al teatre sense el grup Los Pelones.

D’altra banda, el 2010 publica el llibre Todo lo que podríamos haber sido tú y yo si no fuéramos tú y yo, traduïda al català com a Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo. Aquest mateix any també estrena Herois, pel·lícula dirigida per Pau Freixas, de la qual és guionista, i el gener de 2011 s'inicia l'emissió a TV3 de la sèrie de televisió Polseres vermelles, que també ha guionitzat.

El protegonista de Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo en Marcos, té un do. Acaba de perdre la seva mare, una reconeguda ballarina que li ha ensenyat tot a la vida i decideix que el seu món ja no pot ser igual sense ella. Just en el moment en què donarà un gir a la seva vida, una trucada de telèfon canvia radicalment els esdeveniments.

Esperem que passeu una bona estona amb la lectura d'aquesta novel·la de difícil definció! En podeu llegir una breu crítica publicada a El País a http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Murakami/Stephen/King/elpepiespcat/20100415elpcat_13/Tes