Així, doncs, Assumpta Montellà, autora de La maternitat d'Elna, ens visitarà el dia de la propera tertúlia, que serà el dijous 6 de maig a les 7 del vespre a la sala d'actes de la Biblioteca.
Montellà s'autodefineix com a "historiadora de professió, per devoció, per vocació, amb passió, amb vehemència, amb intensitat. Això comporta que sigui una historiadora poc convencional...i també perquè m'agraden les històries de les persones anònimes, històries menudes, d'herois que no surten en els manuals d'Història, històries que mai faran història...o potser si". Ho podeu comrpovar al seub bloc, on trobareu informació sobre els actes als quals assisteix i moltes altres informacions: http://sentimentsaflordepell.blogspot.com/ Sobre el llibre
La Maternitat d'Elna descobreix un dels capítols més dramàtics, tendres i desconeguts de la nostra postguerra. Entre el 1939 i el 1944, la suïssa Elisabeth Eidenbenz va salvar la vida de 597 infants. Eren els fills de les exiliades catalanes i espanyoles que malvivien en condicions penoses en els camps de refugiats republicans de Sant Cebrià de Rosselló, Argelers i Ribesaltes, i que van tenir la sort de ser acollides a la maternitat que va crear Eidenbenz.
Elisabeth Eidenbenz (a la foto, el 2002), nascuda a Zuric el 1913, era infermera. Treballà de mestra en diferents col·legis de Suïssa i de Dinamarca fins al 1938, any en què es traslladà a Burjassot com a voluntària de l’Associació d’Ajuda Suïssa als Nens Víctimes de la Guerra. Col·laborà en tasques d’ajuda humanitària durant la Guerra espanyola de 1936-39 dins de la zona republicana i l’any 1939 passà a França. Eidenbenz impulsà des de l’Associació d’Ajuda Suïssa als Nens Víctimes de la Guerra la creació de la Maternitat d'Elna, on reberen assistència les dones embarassades recloses als camps de concentració d’Argelers, Ribesaltes, Sant Cebrià i el Barcarès, i també moltes dones jueves que fugien de l'ocupació nazi i les quals foren ateses falsejant la seva identitat. Aquesta maternitat funcionà del 1939 al 1944, data en què l’exèrcit alemany la clausurà. Salvà aproximadament 400 nens de l'Estats espanyol i 200 jueus procedents d'Europa. Fou guardonada pel govern d’Israel per la seva tasca a favor dels jueus i l’any 2002 rebé la medalla dels Justos de Nacions. Creu de Sant Jordi 2006. [article de l'Enciclopèdia Catalana]Us deixem un vídeo de l'Elisabeth Eidenbenz explicant alguns aspectes d'aquella experiència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada