Després de compartir una estona amb Jaume Cabré, autor de Les veus del Pamano, i escoltar les seves paraules sobre el fet de llegir i el d'escriure, ens trobarem el proper 25 de novembre per parlar d'una autora molt diferent, Aminatta Forna, i un dels seus llibres, que es va convertir en tot un èxit.
Aminatta Forna va néixer a Escòcia i va passar la seva infantesa a Sierra Leone. El seu primer llibre, The Devil that Danced on the Water, unes memòries sobre el seu pare, dissident polític assassinat a Sierra Leone, va rebre grans elogis per part de la crítica. El jardín de las mujeres (Alfaguara, 2006) va obtenir el 2008 diversos premis i va ser escollida per The Washington Post com una de les novel·les més importants del 2006. El 2007 Vanity Fair la va nomenar una de les escriptores africanes més prometedores. Recentment ha publicat una altra novel·la en la qual ens trasllada al cor de l'Àfrica, La memoria del amor.
L'obra que llegim, El jardín de las mujeres, té com a protagonistes quatre dones connectades a través d'una cinquena, una noia que va emigrar a Anglaterra i que torna a l'Àfrica després de rebre com a herència una plantació de cafè. Històries que parlen de colonització, de guerra, de fam però també de força i d'alegria per viure.
Amb aquesta novel·la Forna reivindica el paper de la dona africana i no defuig temes com l'ablació, recordat amb un so del tot esgarrifós, la poligàmia, l'educació dels infants o la religió. Forna no ha volgut situar l'acció en un lloc concret per poder descriure una Àfrica més global i evitar prejudicis inicials en els lectors. D'aquesta manera construeix un mosaic molt ric per a un continent del qual només ens arriba informació negativa i negativista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada