Per a la nostra companya de tantes lectures
Lluïsa Garcia Serrat
li dediquem un fragment d'aquesta poesia
Digueu-me quin prodigi
fa la tarda tan dolça
i tan intens alhora,
i a quin prat i a quin núvol
he d'adscriure el meu goig,
perquè em sé perdurable
en les coses que em volten,
i sé que algú, en el temps,
servarà el meu record.
Un dia seré mort
Miquel Martí i Pol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada