Al febrer, "Mil sols esplèndids"!

Després de l'èxit de la tertúlia sobre Les veus del Pamano, en què ens van quedar moltes coses per dir, ens retrobarem l'últim dijous de febrer per compartir la nostra experiència lectora amb un llibre de Khaled Hosseini, un autor d'origen afganès que ha triomfat amb El caçador d'estels (en castellà, Cometas en el cielo) i Mil sols esplèndids, la que nosaltres llegirem. Aquí us deixem algunes dades que us poden ajudar a l'hora d'entregar-vos a la lectura d'una novel·la que resulta apassionant i molt il·lustrativa de la situació de l'Afganistan.


Khaled Hosseini va néixer a Kabul (Afganistan) el 4 de març de 1965. El seu pare va ser diplomàtic del Ministeri d’Afers Exteriors de l’Afganistan i la seva mare ensenyava farsi i Història en un gran institut a Kabul. El 1976, el Ministeri d’Afers Exteriors va enviar la família a París. El 1980 estaven preparats per tornar a Kabul però en aquella època l’Afganistan havia patit la invasió soviètica. Els Hosseini van rebre asil polític dels Estats Units. El setembre del 1980 es van traslladar a San José, Califòrnia. Hosseini va acabar els estudis secundaris el 1984 i va ingresar a la Universitat de Santa Clara, on es va graduar en Biologia el 1988. L’any següent va entrar a la Facultat de Medicina de San Diego (Califòrnia), on el 1993 es va llicenciar en Medicina. Va completar les seves pràctiques com a resident al Cedars-Sinai Hospital de Los Angeles. Va treballar com a intern en pràctiques del 1996 al 2004. Mentre feia aquestes pràctiques, va començar a escriure la seva primera novel·la, El caçador d’estels, que es va publicar el 2003 i que, des d’aleshores, s’ha convertit en un best-seller i s’ha publicat en 38 països. El 2006 va ser nomenat ambaixador de bona voluntat de l’ACNUR (Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats).

A Mil sols esplèndids, Khaled Hosseini ens familiaritza amb trenta anys de la història i de les guerres de l’Afganistan. Guerres que, com totes, malmeten una societat cansada de misèries i de destins impossibles. però sobretot ens emociona amb la història de dues dones, la Mariam i la Laila, de generacions, orígens i destins molt diferents, però unides per un mateix objectiu: defensar la dignitat de la dona en una societat que – com sabeu– intenta silenciar-la. I prendre consciència del que significa ser pare, mare, fill o filla d’algú. I tornar a Kabul, la ciutat dels mil sols esplèndids que tants afganesos han hagut d’abandonar per culpa de les guerres, la fam, l’anarquia i l’opressió. La Mariam i la Laila són a punt d’enfonsar-se com el Titànic, però gràcies a la seva amistat, redrecen el rumb i encaren una nova etapa plena d’esperança pel futur.Una novel·la que està escrita des de la convicció que l’amor i la solidaritat és el que veritablement mou muntanyes.