La xerrada i el debat que es va generar posteriorment van ser d'allò més interessants i també molt emotius. La història dels exiliats, la de l'Elisabeth Eidenbenz i la dels nens i mares que va aconseguir salvar d'una mort gairebé segura van emocionar molts dels assistents, que van recordar experiències pròximes similars arran de la proximitat d'aquesta part de la nostra història.
Parafrasejant les paraules de la historiadora, no podem deixar que totes aquelles vivències i experiències caiguin en l'oblit. Recordar la història a partir de la vida de la gent que la va viure i patir hauria d'ajudar a fer que no tornem a caure en els mateixos errors. A més, és una manera de mantenir viva la memòria d'aquelles persones que van viure la guerra i que ja no hi són.
Després d'aquesta emotiva trobada, doncs, tornem a la normalitat de les tertúlies i ens retrobarem l'últim dijous d'aquest mes, el dia 27 de maig, a les 7 del vespre. Us hi esperem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada